Taula de continguts
Si busqueu una manera divertida d'incorporar la forma física a la vostra vida, proveu de passejar el vostre gos . Recentment he desenvolupat una nova actitud cap a la meva salut i forma física i l'he assumit amb venjança.
Ho admeto. He estat laxa durant anys a l'hora de fer exercici diari.
Tinc artritis al genoll dret i als dos malucs, i la vaig utilitzar com a excusa per deixar de passejar el meu gos.
No obstant això, he descobert algunes coses que faciliten el procés i em permeten fer l'exercici que necessito en el meu dia.
Passejar el teu gos és una manera fantàstica de mantenir la teva motivació per fer exercici diari.
Al principi va ser difícil començar. Cada pas em feia mal i vaig haver de seure MOLT en qualsevol cosa que faria com a seient.
Roques, boca d'incendis, parets de veïns... qualsevol cosa que m'eliminés una mica de l'estrès dels malucs m'ha ajudat.
Al principi amb prou feines vaig poder donar la volta al bloc. Però, a poc a poc, em vaig anar fent més fort i el dolor de l'artritis es va alleujar amb cada dia que passava.
Una de les maneres en què vaig mantenir la meva motivació va ser caminant amb el meu gos, Ashleigh, un pastor alemany d'11 anys amb un toc d'artritis i una bona dosi d'"alfa". Com a....” OMG, podem caminar avui?
Si us plau, digueu que sí. Jo estic preparat quan tu. És el moment, és el moment”, una mica emocionat. 
A diferència d'un humàAmic ambulant que cancel·la perquè va arribar una cita, Ashleigh sempre està a punt per anar-hi. Ella caminarà a qualsevol lloc.
- Al voltant del bloc? √
- Avall cap a la cantonada i tornada? √
- A través del bosc fins al camp de softbol? √√
- Pujar al cotxe per fer un passeig fins al sender local? √√√
Per què caminar amb gossos?
- Mai no donen excuses per no caminar
- Els gossos semblen saber instintivament que l'exercici és bo per a ells i caminar amb ells és una experiència de vinculació per a tu i la teva mascota, i segueixes caminant com els humans cada dia. tots dos del teu pes sota control.
- Plou? A qui l'importa? Un gos caminarà amb qualsevol clima
- Ella mai critica la teva roba d'entrenament.
- Un gos mai arriba tard al passeig.
- El gos sempre té energia a l'abast. Caminar amb un gos normalment vol dir que caminaràs més ràpid.
Saber que tinc un company tan fantàstic em dóna molta motivació per assegurar-me que no em perdo cap dia.
Tinc la gran sort de tenir moltes opcions per a la meva caminada matinal. Vivim molt a prop d'un amfiteatre local que està pràcticament desert durant la setmana.
Hi ha molts senders per tota aquesta zona i es troba a poca distància a peu.
Una de les millors coses d'això, almenys per a mi, és que no he de lligar el meu gos aquí. Això apel·laa mi perquè... com ho dic? Ashleigh fa mal al cul amb una corretja .
A menys que pugui caminar uns quants passos davant meu, no està contenta. He vist gairebé tots els capítols de The Dog Whisperer i he intentat posar en pràctica tot el que suggereix el Cèsar.
És una causa perduda. I als 11 anys, crec que ni tan sols en César podria ensenyar nous trucs a aquest vell gos. 
L'amfiteatre porta a un parc de softbol local. També deserta entre setmana.
Altra vegada. Sense corretja. El porto, per descomptat, així com un clicker per a gossos. De tant en tant la lliço per "pràctica".
Pel que fa al clic, estic fent el possible perquè camini on vull que camini (al meu costat i no davant meu.)
Vegeu també: Pastís de carbassa amb gelat de coco torrat - postres d'acció de gràcies La idea d'Ashleigh de complir amb el clic és reduir la velocitat, tornar i caminar just davant meu. Només una mica més lent que la meva marxa. Sigh.... 
Una de les parts més agradables del passeig pel camp de softbol és un rierol que serpenteja a través d'ell. Un preciós rierol escènic, més conegut com a "Oh, bondat, avui puc nedar".
Surt el clic. Nota per a un mateix. "La propera vegada porteu una tovallola." 
Diuen que els gossos haurien de tenir l'oportunitat d'ensumar i alleujar-se quan camineu. Afortunadament, el camp de softbol està ben preparat per a això.
Només porto bosses de neteja de gossos i les llençaré a les papereres abundants. Aquest lloc del passeigés un dels favorits d'Ashleigh.
És un tall a través del bosc, just al costat del camp de pilota suau i fa moltes olors fantàstiques. 
A mesura que avançaven les setmanes i els meus malucs s'acostumaven cada cop més a la caminada, vaig decidir que era hora que els meus malucs provessin el meu camí preferit al Lake Benson Park. Això significa diverses coses:
- Ashleigh ha de caminar al capdavant. ("Creus que ara puc caminar bé al teu costat, però crec que avui seré alfa." )
- Hi haurà molts altres gossos. ("Oh, bo... altres gossos. Realment puc practicar a tirar del corret avui.")
- El parc és a 15 minuts amb cotxe, de manera que no hi podem caminar. ("OMG... un passeig, un passeig, un passeig. No puc esperar per arribar al parc on realment puc agafar el lideratge perquè avui estic tan emocionat.")
- Tens la idea... però per això val la pena tirar de la corretja, cuidar l'alfa, passejar amb gossos emocionat val la pena.
Anem al cotxe al llac Benson. Aquí es veu gairebé trista. És perquè la vaig fer seure mentre intentava fer un milió de fotos abans de trobar-ne una de bona. No deixis que el seu comportament t'enganyi.
Està emocionada d'anar a mirar aquesta corretja amb un pensament "només esperes".
Vegeu també: Posavasos de partitures de música de bricolatge: perfectes per a aquesta tassa de te especial 
El parc Lake Benson té la ruta de senderisme més fabulosa. Va des d'un sender asfaltat al voltant d'una gran àrea oberta fins a un sender de bosc i un sender que baixa a lallac.
Hi ha ponts, molts llocs per seure, que fa feliços els meus malucs i les vistes més pintoresques que es puguin imaginar. És, amb diferència, el meu lloc preferit per passejar, estirant el gos alfa amb plom o no. 
Ens vam passar l'hora següent caminant pels camins, ensumant les olors, fent amics gossos i gaudint de la vista. Crec que avui he portat el meu gos fora de casa.
Quan vam arribar al cim d'un llarg turó boscós, estava pensant amb ganes del bé que se sentiria asseure'm al seient mirant sobre el llac. No sabia que a l'Ashleigh també li encanta aquest lloc i que hi va fer els primers cops!
No queda gaire espai per als meus pobres malucs, oi?
Després de barallar-nos pel seient durant una estona, i finalment vaig tenir l'oportunitat de descansar (també), vam continuar per la part del bosc de la zona del llac que ens porta. Aquí hi ha dos seients. Tots dos vam tenir l'oportunitat de seure!
Vam passar un dia genial. Estic bastant segur que l'Ashleigh recorda el parc de quan el vam caminar abans.
Semblava saber on eren les millors parts i va agafar els meus senders preferits com si no haguéssim perdut uns quants anys caminant per aquí. Ara, si només puc aconseguir que s'oblidi de com agafar el plom, estarem tot a punt!
I no estic segur de com tornaré a fer un altre passeig amb cotxe sense el meu amic... sembla que li agrada molt la seva nova llar. 
